Establert a la Costa d’Or des del s XV, al final del s XVII un cap, Osei Tutu, aconseguí d’unir tots els aixantis sota la seva direcció i adoptà el títol d’aixantihene (1695-1725). D’aquesta manera formà el regne dels aixantis , el poder del qual es basà en la mineria i l’agricultura (activitats pròpies de la nombrosa població esclava) i en el comerç d’esclaus. Els descendents d’Osei Tutu organitzaren políticament i militarment el regne. El fort sentit nacionalista dels aixantis, llur riquesa (manifestada en l’art refinat) i l’existència d’una sèrie de governs intel·ligents, portaren aquest poble a estendre's cap al migdia. Els darrers anys del s XVIII començaren els conflictes entre els aixantis i els britànics, a causa de llur posició dominant a la costa. L’any 1811 Kwamina atacà els britànics, protectors dels negres fantis . Després d’una època de lluites locals més o menys continuades, en què els aixantis dominaren fins els anys 1873-74, el govern britànic envià contra ells Garnet Joseph Wolseley, que s’apoderà de la capital, Kumasi, i la incendià. Per posar terme al poder aixanti, l’aixantihene Prempeh I fou exiliat a les illes Seychelles i hom instal·là un resident britànic a Kumasi. Després d’un intent fallit d’insurrecció (1900), els britànics destruïren la confederació (que fou organitzada novament el 1935) i establiren un govern militar. El territori, convertit en colònia des del 1874, fou declarat protectorat el 1896 i incorporat el 1901 a la colònia britànica de la Costa d’Or, actualment part de Ghana ( Ashanti).
f
m
Història
Etnologia