Per exemple: En llemosí sonà/lo meu primer vagit (Bonaventura Carles Aribau). Apareix per primera vegada en la cançó de gesta francesa Le Pèlerinage de Charlemagne (segle XII), bé que, segons sembla, prengué el nom del Roman d’Alexandre (segle XII). Després de conèixer un període d’esplendor, en el qual participaren pràcticament totes les literatures romàniques (a la catalana fou usat entre d’altres, per Cerverí de Girona, Ramon Llull i Ramon Muntaner), entrà en declivi amb els darrers poetes medievals. Ressuscitat al segle XVI (Ronsard, etc.), esdevingué, més tard, el metre francès clàssic per excel·lència, sobretot en la dramàtica (Racine, Corneille), amb cesura després de la sisena síl·laba: Le jour n'est pas plus pur/que le fond de mon coeur (Racine). Hom troba exemples catalans de l’època neoclàssica en la traducció d'Esther, de Miquel Ribes, en les obres Lucrècia de Joan Ramis, Les comunitats de Castella d’Antoni Puigblanch, etc. Amb el Romanticisme, la norma de la cesura fixa, a la meitat del vers, fou trencada deliberadament; J'ai disloqué/ce grand niais/d’Alexandrin (Victor Hugo), fins el punt que, en produir-se el Modernisme, els poetes se'n serviren amb la màxima llibertat. L’alexandrí, que apareix de forma apariada i com a part de la cançó, del sonet, de la cuaderna via, del quartet, del quintet, del sextet, etc, ha estat usat en la poesia catalana moderna per Verdaguer, Costa i Llobera, etc.
m
Literatura