analèptic

m
Farmàcia

Estimulant del sistema nerviós central, en especial del bulb i particularment del centre respiratori i el centre vasomotor.

Té una acció preponderant sobre l’aparell circulatori perifèric, que fa augmentar immediatament el volum de sang circulant i que millora, així, l’oxigencació dels teixits i dels òrgans principals. Foren molt usats com a analèptics la càmfora, la cafeïna, l’estricnina, etc; avui, hom empra una colla de productes sintètics: derivats tetrazòlics (pentilentetrazole), de l’efedrina, de l’àcid nicotínic (niquetamida), etc. Són utilitzats com a tònics cardíacs i estimulants en casos de xoc, col·lapse, intoxicació, asfíxia, postoperatoris, etc, normalment a dosis petites, puix que alguns són molt tòxics.