En les relacions de producció menestral es caracteritzava pel contacte directe entre mestre i aprenent i pel coneixement complet de l’ofici; amb la introducció de l’organització científica del treball i la seva divisió, la formació professional pretén d’aconseguir únicament un rendiment més gran i una major rapidesa en l’execució de les operacions. Certes tendències patronals condicionen l’aprenentatge a l’execució de tasques immeditament útils i, especialitzant-s’hi tot seguit, l’aprenent no té ocasió d’exercitar-se en totes les tècniques de la seva professió. Els qui consideren que l’aprenent ha d’assolir una formació global i un coneixement metòdic i complet de la professió s’oposen a aquests mètodes. En l’evolució tècnica actual, que altera el sentit clàssic del concepte d’ofici, per tal com modifica profundament l’estructura professional i augmenta la mobilitat dels treballadors, l’aprenentatge adquireix una nova dimensió a través de la readaptació professional. L’aprenentatge es troba, així, estretament relacionat amb l’orientació professional.
m
Sociologia