Introduït a Europa pels àrabs cap al s. VIII, ha evolucionat en la seva forma i en les seves possibilitats. A partir del s. XVII la tensió de la metxa no és fixa, sinó que pot ésser variada a gust de l’instrumentista. Entre els més cèlebres arqueters cal mencionar el francès François Tourte (1747-1835), que establi definitivament la longitud dels arquets de violí (75 cm), de viola (74 cm) i de violoncel (73 cm) i els perfeccionà en molts d’aspectes. La tècnica de passar l’arquet és molt important perquè en depenen la qualitat dels so de l’instrument, la graduació de la intensitat, el fraseig i molts detalls de la interpretació: Tartini escriví L’arte dell’arco
. En la notació hom fa senyals especials per indicar la manera com cal fer ús de l’arquet en passatges determinats.
m
Música