L’arquitectura naval es divideix en construcció naval i teoria del vaixell . La primera estudia i projecta la construcció d’un vaixell en tot allò que fa referència a formes, estructura, materials, etc. La teoria del vaixell l’estudia com a vas flotant, tenin en compte la seva estabilitat, flotabilitat i les forces a les quals es trobarà sotmès en navegar. Els primers llibres sobre arquitectura naval foren publicats a mitjan s XVIII i llur àmplia difusió possibilità els primers estudis i fou la base del ràpid desenvolupament de projectes de vaixells al s XIX. Cal destacar la importància dels tractats Scientia Navalis (1749) de Leonhard Euler i Traité du Navire (1746) de Pierre Bouger. Fredric Henric Chapman en propugnà i vulgaritzà l’aplicació, tant amb els vaixells que construí com amb les seves obres Architectura Navals Mercatoria (1768) i Tractat om Skeppsbyggeriet (‘Tractat de Construcció Naval’, 1775). Aquest art s’amplià amb l’aparició de les màquines de vapor. Al s XIX hom progressà notablement en les mesures de seguretat i en el que fa referència al confort. Les diferents formes de propulsió incrementen cada vegada més l’extensió i l’amplitud de l’arquitectura naval.
f
Transports