De les arsines primàries RAsH 2 , la més important és la metilarsina CH 3 AsH 2 , líquid d’olor desagradable que bull a 2°C, molt metzinós, obtingut hidrogenant l’àcid metilarsònic CH 3 AsO(OH) 2 ; les arsines secundàries RR’ AsH són composts feblement bàsics, a excepció del més característic, la dimetilarsina (CH 3 ) 2 AsH, líquid d’olor al·liàcia que s’inflama en contacte amb l’aire; bull a 46°C; hom l’obté reduint el cacodil, el seu òxid o el seu clorur; l’oxidació de les arsines secundàries produeix òxids d’arsines i de diarsines, com l’òxid de cacodil [(CH 3 ) 2 As] 2 O; els composts del tipus RR’ AsCN són fortament tòxics; les arsines terciàries RR'R’ As són obtingudes tractant halurs d’arsènic amb reactius de Crignard ; la més coneguda és la trietilarsina (C 2 H 5 ) 3 As, líquid d’olor desagradable que bull a 140°C (736 mm). Els productes de substitució de l’hidrogen pels halògens en les molècules de les arsines primàries i secundàries, i els productes d’addició halogenats de les secundàries i terciàries, on aleshores l’arsènic esdevé pentavalent, són anomenats halogenoarsines , moltes de les quals són emprades com a agressius químics, com la metildicloroarsina CH 3 AsCl 2 i la lewisita (β-clorovinildicloroarsina ClCH = CHAsCl 2 ) usades durant la Primera Guerra Mundial.
f
Química