arvern
| arverna

f
m
Història

Individu d’un poble cèltic de la Gàl·lia preromana, establert a l’actual Alvèrnia, a la qual ha donat el nom.

Rivals dels edus, els arverns durant el s II aC aconseguiren de dominar les tribus veïnes. Davant la conquesta de Juli Cèsar restaren de primer neutrals, però després seguiren Vercingètorix. Vençuts l’any 51 aC, després de la caiguda d’Alèsia se sotmeteren a Cèsar, tot mantenint llur identitat com una civitas de l’Aquitània.