El defineixen així, per exemple, les legislacions de França, Bèlgica, Hongria, Holanda, Suècia, Noruega, Anglaterra, Espanya, etc. Altres sistemes legislatius, contràriament, no consideren l’assassinat com a figura delictiva especial, sinó simplement com a forma agreujada de l’homicidi (Itàlia, Portugal, Mèxic, Argentina, Brasil, Veneçuela, etc). Finalment, n'hi ha que ignoren l’assassinat com a delicte especial i com a homicidi agreujat i només fan esment de l’homicidi en general (Dinamarca, Polònia, etc). En la legislació espanyola pot ésser subjecte d’aquest delicte qualsevol persona, tret de quan la víctima en sigui ascendent o descendent legítim o il·legítim o sigui el seu cònjuge; aleshores l’acció criminal és tipificada com a parricidi. Les circumstàncies previstes legalment per a qualificar l’assassinat són la comissió del fet amb traïdoria; per preu, recompensa o promesa; per mitjà d’inundació, incendi, metzina o explosiu; amb premeditació coneguda, i amb encrueliment, bo i augmentant deliberadament i inhumanament el dolor de la víctima. N'hi ha prou amb una d’aquestes circumstàncies perquè l’homicidi esdevingui assassinat. Si n'hi concorren més d’una, la primera és considerada com a qualificativa de l’assassinat, i l’altra o les altres, com a agreujant. L’assassinat sol ésser sancionat amb una pena llarga de presó (de vint a trenta anys) o, en algunes legislacions, amb la pena de mort.
m
Dret penal