bahmanita

f
m
Història

Membre d’una dinastia musulmana encapçalada per ‘Alā’ al-Dīn Hasan Bahman Šam;h que governà (1347-1526) el soldanat del Dekan.

Durant els primers temps del govern dels bahmanites, de política molt favorable a la població musulmana, el soldanat fou ampliat amb l’annexió dels territoris hindús de Telińgānā i Vijayanagar. Amb el desè representant de la dinastia s’inicià la decadència, i durant el regnat de Mahmūd II (1463-82) el territori restà reduït a la regió de Bïdar, fins que un cop d’estat (1526) substituí la dinastia.