La conformen diverses danses que es ballen l’una darrere l’altra i formen conjunts d’entre vint i trenta minuts. Cadascuna té un nom —pavana, jota, pasdoble, catxuta, xotis, etc.—, una música i una coreografia pròpia i diferent. Els balls de gitanes acostumen a començar amb un pasdoble o galop, que serveix per a entrar a la plaça i presentar les parelles, amb el qual les parelles fan diferents evolucions: passen de la filera de parelles a dividir-se en dues files, una d’homes i l’altra de dones, fileres de quatre, etc. Quan el pasdoble acaba comencen els diversos balls: el xotis, la catxutxa, els tres seguits, la jota o la masurca, tots caracteritzats per un moviment constant i els punts de dansa saltats. Els balladors solen acompanyar la melodia amb repic de castanyoles.
Generalment es dansa en espais urbans amplis, i ho fan colles amb organització interna, formades pels balladors acompanyats de diverses figures o personatges, que poden intervenir-hi o no, com els nuvis —la parella d’honor que balla en primera posició, amb una indumentària distintiva—, els diablots —que fan una acció mimada a l’inici, entre alguna de les parts o bé al final, i tenen cura de mantenir l’ordre entre els dansaires i el públic—, el vell i la vella —parella mig seriosa, mig còmica, representada generalment per dos homes, que poden increpar el públic, tenir una conversa de tema estrafet, etc.—-, el capità —la persona que demana permís per a ballar a la plaça i que vigila que el públic deixi espai als balladors—, les cosidores i les vestidores —les dones que han fet els vestits i que ajuden les balladores durant el ball a la plaça, com quan es treuen el mantó o necessiten les castanyoles—, etc., personatges que varien segons la població.
En molts indrets és ballat per diverses colles, l’una darrere l’altra, que sovint agrupen els balladors segons l’edat o l’estat civil. Un temps abans del Carnaval els grups s’organitzen: assagen i trien el model dels vestits, que es caracteritzen pels llaços, les cintes, les flors i els colors.
Té el seu origen a les darreries del segle XVIII a les comarques properes a Barcelona: Vallès Oriental, Vallès Occidental, Maresme, Baix Llobregat i Penedès. És encara ballat a les localitats de Rubí, Sant Celoni, Tarragona, el Vendrell, Vilafranca del Penedès, Parets del Vallès, l’Ametlla del Vallès, Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera, Sentmenat, Sitges, Moià i Canovelles.