bel·le
| bel·la

f
m
Història

Individu d’un poble celtibèric preromà establert a les terres de l’alt Jalón vers el final del s IV aC.

Les ciutats més importants dels bel·les (belli) eren Segeda (prop de Calataiud o per la comarca de Medinaceli), Attacum (Ateca), Ocilis (Medinaceli) i Arcobriga (Monreal de Ariza o Arcos de Jalón). Els bel·les eren del mateix tronc ètnic que els arevacs i que els celtibers estrictes, amb els quals s’associaren per resistir als romans.