botzina

f
Automobilisme
Electroacústica

Botzina. a, secció d’una botzina replegada; b, secció d’un conjunt d’altaveu i botzina replegada, per a emetre freqüències molt baixes

© Fototeca.cat

Avisador acústic basat en la transformació d’energia elèctrica o mecànica en energia sonora i en la seva amplificació en un tub de forma cònica —pròpiament la botzina— que serveix d’acoblament entre una placa vibrant d’entrada i l’aire exterior de sortida.

L’antiga botzina, formada per una pera de goma que, a través d’una llengüeta, insuflava aire en el tub, emprada com a avisador als primers temps de l’automòbil, ha estat substituïda per la botzina elèctrica d’alta freqüència, coneguda altrament per clàxon, actualment la més usual, i per la botzina electropneumàtica i la botzina pneumàtica, en les quals la membrana sonora és moguda, respectivament, per l’aire comprimit provinent d’un compressor accionat per un motor elèctric o per l’aire exterior aspirat pel tub d’admissió del motor al qual és connectada la botzina.