cantor

kantor (de)

m

Música

A l’església reformada alemanya, persona a qui competeix la responsabilitat de la part musical dels oficis religiosos, generalment la interpretació a l’orgue i la direcció del cor.

En llocs petits, antigament, aquesta responsabilitat anava aparellada a la de mestre d’escola. A les escoles protestants (s XVI) era professor de música i figurava com a segon del director. A l’Església Catòlica, la persona que excerceix aquest càrrec rep el nom de cabiscol.