Per aconseguir-ho en els pèndols, la tija central acaba en una placa, de la qual surten dues altres tiges que acaben en una placa idèntica travessada per aquella. D’aquesta darrera placa surten dues tiges més, que, a través de la primera, arriben al centre de suspensió del pèndol. En dilatar-se totes les tiges alhora, separen les plaques i mantenen invariable la llargada del pèndol. En els volants, hom n'aconsegueix la compensació fent que l’anell exterior presenti dos talls simètrics, de manera que, en dilatar-se, ho faci seguint la circumferència. A més, hom fa l’anell amb dos metalls de distint coeficient de dilatació. de manera que, influït per la temperatura, un metall domina l’altre obligant-lo a mantenir-se en el radi previst, car, en els volants, l’isocronisme depèn de la invariabilitat del diàmetre.
f
Tecnologia