concessió internacional

f

Dret internacional

Conveni segons el qual un estat cedeix a un altre l’exercici efectiu de la sobirania sobre una part del seu territori —bé que conservant-ne la sobirania teòrica— per un temps determinat i en canvi d’un cànon.

L’estat cessionari pot establir-s’hi i desenvolupar-hi lliurement el propi comerç sota la protecció de la pròpia autoritat. La concessió pot ésser feta a diversos estats o a un de sol. Bé que actualment no són emprades, les concessions foren molt nombroses a la fi del s. XIX i a començament del XX, especialment obtingudes de la Xina pels estats europeus.