consciència moral

f
Religió
Filosofia

Actitud de l’individu envers les implicacions morals i socials del seu comportament que implica un judici de valor dels propis actes en relació generalment amb una norma de moralitat personal o, més aviat, col·lectiva.

Hom hi distingeix la consciència antecedent i la conseqüent , segons que sigui prèvia o posterior a l’acte moral, la consciència vertadera i l' errònia , segons que el judici moral estigui d’acord o no amb la norma que hom creu objectiva, la consciència certa i la probable , segons que hom exclogui o no la possibilitat d’error, la consciència laxa i l' escrupolosa , segons que hom tendeixi a considerar com a moralment bo el que no ho és o com a dolent el que tampoc no ho és, i la consciència dubtosa i la perplexa , segons que hom dubti de la licitud d’un acte (dubte) o hagi d’escollir entre dues opcions que es presenten, ambdues, com a il·lícites. Hom ha discutit sempre, filosòficament i religiosa, el valor i la significació de la consciència moral (imperatiu categòric) i la possibilitat d’establir normes objectives de comportament (ètica, ètica de situació). I fins i tot teològicament, protestants i catòlics difereixen en la interpretació del fet moral i del valor de la consciència (moral).