Hom hi distingeix la consciència antecedent i la conseqüent , segons que sigui prèvia o posterior a l’acte moral, la consciència vertadera i l' errònia , segons que el judici moral estigui d’acord o no amb la norma que hom creu objectiva, la consciència certa i la probable , segons que hom exclogui o no la possibilitat d’error, la consciència laxa i l' escrupolosa , segons que hom tendeixi a considerar com a moralment bo el que no ho és o com a dolent el que tampoc no ho és, i la consciència dubtosa i la perplexa , segons que hom dubti de la licitud d’un acte (dubte) o hagi d’escollir entre dues opcions que es presenten, ambdues, com a il·lícites. Hom ha discutit sempre, filosòficament i religiosa, el valor i la significació de la consciència moral (imperatiu categòric) i la possibilitat d’establir normes objectives de comportament (ètica, ètica de situació). I fins i tot teològicament, protestants i catòlics difereixen en la interpretació del fet moral i del valor de la consciència (moral).
f
Religió
Filosofia