En un principi els vaixells eren construïts amb fusta de xiprer, de cedre i d’acàcia, però aviat hom emprà els metalls en les àncores i certs additaments bèl·lics o decoratius. Els egipcis ja resolgueren diversos problemes que presenta el govern de la nau i en construïren algunes de grans dimensions (22 m d’eslora i 25 tones d’arqueig). Les necessitats del comerç grec feren augmentar el desplaçament de les naus: sorgí el tipus anomenat trirrem i hom aconseguí avenços tècnics importants, com el calafatament del buc i el folratge de la carena amb cuir o plom. A l’edat mitjana, les fustes més emprades per a la construcció de vaixells de vela foren el roure, el pi del nord, l’om, el cedre, la noguera, el castanyer i el faig. L’arboradura requeria perxes llargues de gruix adient, rectes i llises, i hom emprava diversos tipus de pi. Des de la construcció del primer vaixell amb buc de ferro, a Anglaterra, l’any 1821, només fou utilitzada la fusta per a vaixells de tonatge molt petit o amb finalitats esportives. Des del s XIX hom empra diverses classes d’acer pels seus avantatges de pes i de durada respecte a la fusta.
f
Transports