Bé que Aviè situï en aquesta zona els gimnets, d’ençà dels s. III-II aC i durant l’Alt Imperi els contestans són ben documentats. Limitaven al nord amb el Xúquer puix que Saitabi (Xàtiva) els pertanyia, però Valentia (València) i Edeta (Llíria) eren ja dels edetans, i al sud amb el riu Segura, més enllà del qual habitaven els mastiens bastetans. Aquests límits són clars en els texts de Plini i de Ptolemeu, i el septentrional fou mantingut en la divisió romana de convents jurídics. El territori al nord del Xúquer fou del de Tarraco (Tarragona), i el del sud, del de Cartago Nova (Cartagena). A l’oest, sembla que s’estenien fins a les serres que tanquen els altiplans de l’actual Castella, que foren territori del món celtibèric meridional. A l’època ibèrica les ciutats contestanes més importants foren Saitabi a la part nord i Ilici (Elx) a la banda sud, caràcter que continuaren tenint durant la romanització, quan Saitabi fou anomenada Saetabis Augusta i Elx fou la Colonia Iulia Ilici Augusta. El caràcter de gran centre econòmic de Saitabi es manifesta pel fet que fou l’únic nucli contestà que encunyà moneda ibèrica, la qual circulà majoritàriament per tot el territori dels contestans. Ilici només encunyà moneda llatina autònoma. Centres contestans, en part excavats, de la primera fase ibèrica són els poblats de la Bastida de les Alcusses de Moixent (Costera), del Puig d’Alcoi i de la Covalta (Vall d’Albaida), tots desapareguts al s. IV aC. Uns altres perduraren fins a l’inici de la romanització, com el poblat ibèric de la Serreta d’Alcoi, que tingué al costat l’únic santuari fins ara conegut del territori contestà, o el tossal de la Cala de Benidorm. I encara uns altres es convertiren en ciutats romanes, com les citades de Xàtiva i Elx o la del tossal de Manises d’Alacant. Els contestans constituïen un dels grans centres de l’escultura ibèrica en pedra: de llur territori procedeixen mostres molt destacades, com la famosa Dama d’Elx i altres estàtues de la mateixa ciutat, les figures de bèsties mitològiques o naturalistes, com les esfinxs d'Agost, els toros de Balones, el lleó de Bocairent i d’altres. També es destaca la coroplàstia, amb la col·lecció d’exvots del santuari de la Serreta i altres peces, com les procedents del tossal de Manises i de l'Albufereta d’Alacant, que és necròpoli del mateix poblat, o les del tossal de la Cala, de Benidorm. La pintura sobre ceràmica presenta diversos estils. A part els tipus més corrents, geomètrics o decoratius, al sud es manifestà l’estil simbòlic dit estil d'Elx-Archena, i en diversos punts, l’estil narratiu anomenat estil d'Oliva-Llíria, nom que en part deriva de la necròpoli d'Oliva, a la part septentrional del territori contestà, però que hom troba també en uns altres nuclis contestans, com els de Benidorm o d’Alcoi. Les importacions de ceràmica grega mostren un comerç actiu amb els navegants hel·lènics durant els s. V i IV aC, bé que les modernes investigacions arqueològiques no confirmen per ara que a la costa fossin establertes colònies gregues ( Hemeroscopi). El comerç amb els cartaginesos, malgrat la proximitat de la base d’Eivissa, sembla que fou molt inferior. Els contestans no oferiren gairebé resistència organitzada a l’ocupació romana i s’incorporaren relativament aviat a la seva civilització, com ho demostra el despoblament de molts llocs d’habitatge als tossals, durant el s. I aC, i la naixença de vil·les rústiques, centres d’explotacions agrícoles, cap a les planes.
f
m
Història