cooperació

f
Sociologia

Acció concertada entre els membres d’un grup social per a la consecució d’un fi.

Usat sobretot en antropologia, el terme al·ludeix a un element bàsic, entre els membres de grups socials primitius, per a tasques de supervivència, com la caça. En sentit marxista, la cooperació és la forma de treball de molts obrers, coordinats i reunits segons un pla, en el mateix procés de producció o en processos de producció diferents, però enllaçats entre ells.