Durant el Paleolític superior, a certes regions, com és ara una part d’Occitània i el litoral cantàbric peninsular, la secció més profunda de les coves tingué valor sagrat, de santuari, i les parets foren decorades amb pintures i gravats (com a la cova d'Altamira). D’ençà del Neolític i de les primeres edats dels metalls començà la vida en poblats, però hom continuà vivint en coves. Als Països Catalans el pas de vida cavernícola als poblats es manifestà sobretot a partir de l’època eneolítica. Durant aquest període foren usades sovint com a necròpolis col·lectives. A partir de l’època ibèrica la vida a les coves fou abandonada del tot. En algunes coves, però, hom ha observat la pervivència de l’hàbitat durant l’edat mitjana i fins a èpoques recents.
f
Prehistòria
Pintures rupestres a la cova de Nerja
© Agapito Sanchidrián
Cavitat natural aprofitada com a lloc d’habitatge per moltes civilitzacions primitives i per l’home prehistòric, especialment durant el Paleolític mitjà i superior.