Tenen tiges solcades i amb feixos conductors col·laterals i tancats. Les fulles, petites i verticil·lades, són poc o molt concrescents i formen una beina. Els esporangiòfors, peltats, es disposen en estròbils al capdamunt de les tiges. En general, viuen a la vora de recs i rierols o en paratges humits.
f
Botànica