i eclíptica | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

eclíptica

Moviment de la Terra a través del pla de l' eclíptica
© Fototeca.cat
substantiu femení f astronomia astr
Trajectòria aparent que descriu el Sol al llarg d’un any en el firmament dels estels fixos.

L’eclíptica talla l’equador celest en dos punts: el punt vernal o primer punt d’Àries (γ), on el Sol es troba a l’equinocci de primavera, i el primer punt de Balança (γ’), on el Sol es troba a l’equinocci de tardor. Al solstici d’estiu el Sol és al punt S i al solstici d’hivern és al punt S’

El nom prové del fet que els eclipsis, sia de Sol o de Lluna, sempre s’esdevenen sobre aquesta línia. L’eclíptica és un cercle màxim de l’esfera celeste, i correspon a la intersecció d’aquesta amb el pla de l’òrbita terrestre, el qual és també anomenat eclíptica o pla de l’eclíptica . La inclinació de l’eix de la Terra respecte al pla de la seva òrbita fa que el pla de l’eclíptica determini un angle de 23°27’ respecte al de l’equador celeste, angle que és anomenat obliqüitat de l’eclíptica . Aquest darrer cercle talla l’eclíptica en dos punts equinoccials, als quals el Sol arriba el 21 de març i el 22 de setembre de cada any, aproximadament, i pels quals passa de l’hemisferi Sud de l’esfera celeste a l’hemisferi Nord, o viceversa. Hom refereix sovint els moviments celestes a un sistema de coordenades bastit sobre l’eclíptica, anomenat sistema de coordenades eclíptiques ( coordenada).

Data de revisió: 
2012-09-06
Llegir més...