Les síndromes eosinofíliques més importants són: la síndrome hipereosinofílica, caracteritzada pel creixement tumoral d’eosinòfils al moll de l’os, amb eosinofília notable i invasió de vísceres (cor, fetge, melsa, sistema nerviós, aparell digestiu, pulmó, pell), on ocasiona trastorns estructurals i funcionals; la leucèmia eosinofílica, forma rara de leucèmia per eosinòfils, que cursa amb anèmia i trombopènia, i l'endomiocarditis de Löffler, que es caracteritza per la invasió de l’endocardi i del miocardi veí per eosinòfils, que determinen insuficiència cardíaca i alteracions a les vàlvules del cor.
f
Patologia humana