i estel nan | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

estel nan

substantiu masculí m astronomia astr
Estel d’una dèbil magnitud absoluta.

Pot ésser blanc, amb una elevada temperatura superficial, o vermell, amb una baixa temperatura superficial. Els nans blancs es caracteritzen pel fet de tenir una massa similar a la massa solar i un diàmetre similar al diàmetre de la Terra. Això darrer explica que, malgrat llur gran temperatura superficial, la magnitud d’aquests astres sempre sigui molt petita. Llur densitat és molt gran, i, en el cas de Sírius B, la component secundària del sistema binari que constitueix Sírius és 170 000 vegades més gran que la densitat de l’aigua. En alguns casos extrems aquesta densitat arriba a tenir un valor equivalent a un milió de vegades la densitat de l’aigua. Aquestes densitats tan elevades s’assoleixen perquè els àtoms dels elements químics que constitueixen l’estel han perdut els electrons, la qual cosa permet als nuclis d’aproximar-se fins a distàncies molt menors que no ho podrien fer si anessin acompanyats dels electrons. Tanmateix, els nuclis atòmics no arriben a entrar mai en contacte, sinó que les separacions són sempre prou grans, referides a les dimensions nuclears, perquè hom pugui considerar que els nuclis esmentats es comporten com a molècules. D’altra banda, els electrons que han estat separats dels nuclis constitueixen un gas electrònic degenerat que ocupa el volum de l’estel. Els nans blancs corresponen al darrer estadi en la vida d’un estel, la temperatura del qual hom suposa que és la mateixa (d’uns quants milions de graus) per a totes les capes de l’estel, tret de les més superficials. En aquest estadi no hi ha cap producció d’energia mitjançant reaccions nuclears, puix que la temperatura no és prou alta perquè aquestes hi tinguin lloc, i tampoc no hi pot haver alliberament d’energia mitjançant contracció gravitatòria, perquè les condicions en què es troba el gas electrònic impossibiliten qualsevol disminució de volum. Com a conseqüència l’estel va irradiant energia sense cap compensació i, per tant, es va refredant a poc a poc. Aquest procés de refredament pot durar molts de milions d’anys, però la seva fi és ineluctablement la transformació de l’estel nan en un cos fosc de dimensions planetàries, el qual constitueix un estel mort. Els nans vermells són estels que pertanyen a la seqüència principal del diagrama de Hertzsprung-Russell, situats a l’extrem inferior. Són estels relativament joves, de molta menys massa que el Sol i també de menors dimensions, d’on els ve el nom. Atesa llur petita massa, aquests estels evolucionen molt lentament i són els que romanen més temps a la seqüència principal.

Col·laboració: 
JMVH
Llegir més...