El domini inclou les regions de Flandes (províncies de Flandes Occidental, Flandes Oriental, Anvers, Limburg i el Brabant Flamenc), i de Brussel·les (bilingüe). Des del s. XII fins al XVI els dialectes flamencs i brabantins predominaren en la formació de la llengua neerlandesa. Amb motiu de la guerra dels Vuitanta Anys (s. XVI i XVII), tot el complex cultural emigrà cap a Amsterdam, i la llengua restà en entredit a Flandes durant tres segles. L’estat belga (independent el 1830) reconegué l’existència d’una llengua flamenca el 1873; amb les lleis lingüístiques (1932, 1963) i les successives reformes constitucionals que culminaren amb l’establiment d’un estat federal el 1993, ha restat establerta l’autonomia cultural i lingüística d’ambdues parts del territori belga. El Consell Cultural de Flandes ha decretat l’ús únic del terme neerlandès per a les qüestions lingüístiques. Una comissió flamencoholandesa regula l’ortografia de la llengua cultural comuna.
m
Lingüística i sociolingüística