Més que un límit, un front és una faixa de transició ràpida, d’uns 20 km d’ampla, i fins i tot més. En sentit restringit, el terme és aplicat a les discontinuïtats que resulten de l’ondulació dels grans fronts.
Així, hom denomina front càlid la línia que separa la massa d’aire calent d’una altra de fred, sobre la qual avança ascendint en pendent suau; en ascendir, l’aire càlid es condensa i origina cirrus, altoestratus i, finalment, nimbus que provoquen pluges fines i persistents, i després del seu pas hi ha un augment de la temperatura.
Front fred és el que separa de l’aire càlid anterior una massa d’aire fred que avança empenyent aquell i formant un cuny que el fa ascendir bruscament; forma grans cumulonimbus que originen ruixats violents; al seu pas s’esdevé un descens de les temperatures, alhora que una clarificació de l’atmosfera.
Quan un front fred atrapa un front càlid s’origina un front oclús, i l’aire càlid és desplaçat cap amunt; segons que sigui més o menys freda la massa que avança, s’origina un front oclús càlid o fred. A les depressions ocluses es conserva moltes vegades, a altura, una discontinuïtat o front superior, que en realitat és un front fred.
A gran escala i per a les latituds mitjanes hom distingeix diversos grans fronts: el front polar, que separa l’aire polar de l’aire tropical, el front àrtic, que s’estableix entre l’aire àrtic i l’aire polar i es marca sobretot entre Islàndia i les Spitzbergen a l’Atlàntic nord, i el front polar interior, que separa l’aire polar directe de l’aire polar sobreescalfat de latituds inferiors. Amb una influència més directa per a l’Europa occidental es destaquen el front mediterrani, que, a l’hivern, separa l’aire polar continental fred, que baixa dels Alps, de l’aire mediterrani, més càlid, el front eurafricà, que s’estableix entre l’aire mediterrani i l’aire saharià i és denominat també front saharià, el front dels alisis, que resulta de la discontinuïtat establerta entre l’alisi marítim i l’alisi continental saharià, el front atlanticomediterrani, que separa les masses d’aire atlàntiques de les mediterrànies, i el front aquità, que apareix sovint a l’estiu al golf de Gascunya, entre l’aire atlàntic fresc i l’aire continental escalfat. A les baixes latituds es destaca només el front de convergència intertropical.