Pel fet de tenir les capes electròniques exteriors completes, resulten difícils de fer combinar amb ells mateixos (llurs molècules es presenten en forma monoatòmica) o amb d’altres elements i de fer que formin compostos.Els gasos nobles són l’heli, el neó, l’argó, el criptó, el xenó i el radó. Hom també els anomena inerts, precisament per l’esmentada dificultat de combinació. El 1933 L. Pauling suposà que els gasos nobles podien combinar-se químicament i amb elements hiperactius, com és ara el fluor, i en proposà fins i tot les fórmules de determinats composts, com l’hexafluorur de criptó o de xenó. De fet, fins el 1962 N. Bartlett, de la Universitat de la Colúmbia Britànica, no obtingué un compost de xenó, platí i fluor, basant-se en un de semblant que conté oxigen i en certes similituds entre aquest i el xenó. El mateix any hom sintetitzà dos compostos més de xenó i criptó i més endavant altres compostos d’aquests gasos i de radó. Aquests fets augmentaren les possibilitats de trobar aplicacions als gasos nobles. Els compostos de gasos nobles són més fàcils de preparar quan aquest té un àtom més gran. Així, el radó reacciona més fàcilment que el criptó, per exemple. No s’han preparat compostos de neó, argó i heli, però W. Koch ha calculat teòricament que es pot obtenir un compost estable amb heli i òxid de berili. Els compostos de gasos nobles faciliten algunes síntesis, com la del perbromat, obtingut per primera vegada amb XeF2 com a agent oxidant.
m
Química