Les glosses jurídiques apareixen profusament al llarg dels segles XII-XV, tant en texts romanistes com canònics, primer interlineades i després al marge del manuscrit; a vegades eren objecte de successives rectificacions i de còpies.
Tingueren el moment més esplendorós a l’Escola de Glossadors de Bolonya (glossador), elaborada a base del dret romà justinianeu, sobretot quan els tractadistes, més que glossar, escriviren apparatus o extensos comentaris a un títol de la llei o institució, summae o resums de determinades matèries, singularia o extractes d’algun autor, etc.
L’autoritat científica dels autors de les glosses s’imposà fins al punt que hom donà tanta autoritat a les glosses com als texts legals, i hom no considerà vigents les disposicions del dret romà que no havien estat objecte de glossa. En dret canònic hom feu glosses al decret de Gracià i a les Decretals, a les col·leccions de Bonifaci VIII i a les Clementines, però llur autoritat restà sempre supeditada al text legal.