Provoca artritis agudes recurrents de les articulacions perifèriques del cos, que poden evolucionar a artritis cròniques i deformants; en les vies urinàries es formen càlculs (causants de còlics nefrítics) i en el teixit renal els dipòsits d’urat poden portar a vegades a la insuficiència renal. El 95% dels pacients afectats són homes, la majoria dels quals presenten hiperuricèmia (xifres d’àcid úric a la sang superiors a 7 mg/100 ml); les causes de la hiperuricèmia són diverses i, en general, són relacionades amb trastorns del metabolisme de les purines. En la gota aguda resulten afectades passatgerament una o més articulacions, sovint la metatarsofalàngica del dit gros del peu (poagre). Sense el tractament adequat es van afectant a poc a poc diverses articulacions, i s’originen artritis cròniques que deformen les articulacions a mesura que s’hi dipositen els urats. Aquests dipòsits d’urats, anomenats tofus, es localitzen també en altres estructures com els tendons i les orelles.
f
Patologia humana