Presenta l’epidermis desproveïda d’escates, i a l’opercle hi ha quatre agullons verinosos. El mascle és de coloració molt viva i té el primer radi de l’aleta dorsal molt llarg. Habita als fons sorrencs litorals, fins a 350 m. És freqüent a la Mediterrània i no és comestible. La guineu vermella (C. fasciatus) és semblant, però més petita.
f
Ictiologia
Guineu
Guido Schmitz (cc-by-nc-4.0)
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels cal·lionímids, de 30 cm de llargada, amb el cap deprimit, contorn triangular i amb la boca en posició ínfera.