immunitat

f
Dret
Dret català

Durant l’alta edat mitjana, privilegis i exempcions concedits pels sobirans a alguns dominis territorials.

La immunitat, que tenia antecedents en el Baix Imperi Romà, fou aplicada freqüentment pels monarques carolingis i comportà la renúncia, per part del poder reial o públic, a exercir certes facultats sobiranes en el territori on era concedida. Aquest fet contribuí notablement a limitar el poder reial i a establir el sistema feudal.