interrogatiu
| interrogativa

adj
Gramàtica

Dit de l’element que introdueix interrogació o pregunta, en una frase, o determina, dins aquesta, l’abast d’interrogació d’un altre element.

Poden ser adjectiu interrogatiu quan l’element és unadjectiu determinatiu que marca l’abast d’interrogació del nom que determina; conjunció interrogativa si és una conjunció que introdueix una proposició subordinada interrogativa; i proposició o oració interrogativa amb referència a tota l’oració o proposició amb què és formulada una pregunta.