judaïtzant

f
m
adj
Història

A la península Ibèrica, dit del jueu oficialment convertit al catolicisme i batejat, però que continuava observant, privadament i fins i tot en públic, les pràctiques jueves.

No sempre fàcils de distingir dels conversos ( convers), els judaïtzants foren objecte de persecució implacable per part de la inquisició.