Generalment el lligat es repeteix regularment al llarg i a l’ample del teixit, i el nombre de fils o passades és anomenat curs d’ordit o de trama. Els lligats són representats sobre una quadrícula, en la qual hom considera que cada columna vertical de quadrets és un fil d’ordit i cada renglera horitzontal és una passada. Un signe qualsevol en un dels quadrets significa que el fil d’ordit passa per damunt de la passada de trama (pren), mentre que els quadrets en blanc signifiquen que el fil d’ordit passa per sota de la passada (deixa). El lligat té un escalonat o salt per ordit i un per trama, a partir del qual hom aplica la base d’evolucions, o sia, una successió de prens i deixes sobre un mateix fil o passada. En un lligat regular, l’escalonat d’ordit és representat per la lletra e (si és de trama, per et) seguida d’unes xifres que indiquen els salts en el successius fils. La base d’evolucions és representada per la lletra b (si és de trama, bt) seguida d’unes xifres que indiquen alternativament els prens i les deixes successius. La suma és igual al curs del lligat. Quan un lligat té l’escalonat continu, és representat per la lletra e seguida d’una xifra, que és l’escalonat continu en sentit ascendent cap a la dreta, i una altra xifra a la seva esquerra, que és l’escalonat en sentit ascendent cap a l’esquerra. La suma de les dues xifres és igual al curs del lligat.
El tafetà, o tela o plana és el lligat més simple; només n'hi ha un, representat per 1e1, amb un curs de dos fils i dues passades. Les sarges són representades per n e1 (n essent sempre > 1); llur nombre és il·limitat, però de fet hom empra únicament les més simples. Produeixen uns efectes en diagonal. Per a obtenir la diagonal en sentit contrari, hom empra les sarges 1e n . Els setins són representats per m e n , m i n essent primers entre ells i més grans que 1; també és il·limitat llur nombre, però hom empra correntment els més simples. Es caracteritzen pel fet de formar unes bastes d’ordit o trama (successions de prens o deixes consecutius) molt llargues, que, a sota, amaguen els punts de lligat de trama o d’ordit, respectivament. Per tant, a la cara bona hom veu solament llargues bastes d’ordit (o trama), que, si és de seda, ofereix l’aspecte llis i sedós característic dels setins. Quan un lligat té més prens que deixes, hom l’anomena pesant, i en cas contrari, lleuger.
Aquests tres lligats fonamentals tenen un gran nombre de derivats. Del tafetà es desprenen l’estoreta, el telató, l’acanalat o reps, etc.; de la sarja deriven la sarja batàvia o madràs, la sarja setina, etc., i del setí, els acanalats oblics, les diagonals, els granets, etc. Els lligats composts es formen combinant, transposant, etc., fils o passades dels lligats fonamentals o derivats. Finalment, cal esmentar els teixits en unes parts dels quals hi ha un lligat i en unes altres un altre lligat, com són els llistats, els teixits de quadres i els obtinguts amb la jacquard. Amb una adequada combinació de lligats hom obté teixits de dues cares, dobles o triples, tubulars amb relleus (piqués, enconxats) i altres efectes.
Classificació dels lligats
| fonamentals | derivats | |
| Lligats simples | tafetà, tela o plana | estoreta, telató, acanalat |
| sarja | batàvia, romana, setina | |
| setí | acanalats oblics, diagonals, granets, etc. | |
| Lligats composts | Derivats per transposició, amalgamats, radiats, llistats, a quadres, mixts, etc. | |