En general, l’elecció d’una mostra estadística és duta a terme amb bases aleatòries, puix que tots els elements de la població han de gaudir de la mateixa probabilitat de formar part de la mostra, les dimensions de la qual són molt variables i depenen de les característiques pròpies del poblema que estadísticament hom vol estimar. En mesurar una característica en una mostra hom obté els valors mostrals o distribució empírica de la mostra, de la qual hom extreu els paràmetres estadístics essencials, és a dir, la mitjana, la variància, la mediana, etc, que són els que permeten d’extreure conclusions a posteriori (estadística). En general, a les enquestes d’opinió pública, a les investigacions socials i demogràfiques, en el control de la qualitat, etc, hom pren una mostra estratificada o un conjunt de mostres de cadascuna de les subpoblacions que, amb característiques pròpies, integren la població total; perquè la mostra sigui representativa, el nombre d’individus escollits de cada subpoblació ha d’ésser proporcional al nombre d’individus d’aquesta. L’elecció de mostres dóna lloc a la teoria del mostreig estadístic, la qual dóna les condicions per a garantir la representativitat de les mostres i els estris matemàtics que cal utilitzar per a extreure conclusions a partir de les dades mostrals analitzades.
f
Matemàtiques