El concepte de necessitat al llarg de la història de la filosofia ha estat entès en molt diversos sentits, segons els quals han estat establerts els més diversos tipus de necessitat: com a resultat de la coacció, com a condició del bé i com a impossibilitat que una cosa no sigui com és (Aristòtil); com a necessitat lògica, física i metafísica, com a necessitat absoluta i condicional hipotètica, com a necessitat formal i material i com a necessitat coactiva i teleològica (escolàstica); com a necessitat metafísica o absoluta, lògica o matematicogeomètrica, física o hipotètica i moral o teleològica (Leibniz); com a simple costum (Hume); com a allò en què la conformitat amb el real és determinant segons les condicions generals de l’experiència (Kant); i com a necessitat lògica o incondicionada, com a necessitat essencial i accidental, com a necessitat cognoscitiva, o intel·lecció de la necessitat, i com a necessitat real, que pot ésser no solament física, sinó també orgànica i estructural (N.Hartmann). La doctrina que estableix la necessitat com a principi del real és anomenada necessitarisme, bé que hom la coneix generalment com a determinisme.
f
Filosofia