odrisi

| odrísia

f

m

Història

Membre d’una antiga població tràcia que al segle V aC s’estengué fins al Danubi i la Propòntida i arribà a la mar tràcia i al Quersonès (431-24 aC).

Constituí una amenaça per a les possessions d’Atenes fins que perdé el Quersonès a mans dels atenesos. Sota Filip II de Macedònia (341), el regne caigué en decadència. Els romans, però, el conservaren com a baluard contra els bàrbars d’Orient.