En general generen una tensió sinusoidal, però també poden ésser generadors d’impulsos, de senyals rectangulars o en dent de serra (anomenats sovint en aquests casos oscil·ladors de relaxació). Hi ha nombrosos tipus d’oscil·ladors, coneguts amb noms diversos: de cristall de batement, de retroacció, LC, RC, de desplaçament de fase, etc; són típics els circuits de Hartley, de Colpitts, d’Armstrong, el pont de Wien, el dinatró, etc. Els més corrents es basen en el funcionament del circuit oscil·lant del tipus LC en derivació, alimentat convenientment a fi de compensar les seves pèrdues i assegurar així el manteniment de les oscil·lacions. Les característiques principals d’un oscil·lador són l’amplitud, la freqüència, la potència, l’estabilitat i la forma d’ona de les oscil·lacions produïdes.
m
Electrònica i informàtica
L’oscil·lador de Calpitts es compon essencialment d’un circuit LC en paral·lel connectat entre col·lector i la base d’un transistor, i genera un corrent sinusoidal d’amplitud constant
© Fototeca.cat