otomí

f

m

Etnologia

Individu d’un poble indígena de Mèxic, un dels primers que s’establí a l’altiplà de Mèxic, potser al mateix temps que els olmeques.

A l’època precolombina els otomís s’estenien pels actuals estats de Puebla i Tlaxcala, a Mèxic, i a l’època colonial ho feren també pels estats de Guanajuato i Querétaro. Actualment són uns 200 000 individus, d’una cultura molt primitiva. Parlen una llengua de la família otopamé i hi ha molts grups que no coneixen el castellà.