pal

m

Transports

Cadascun dels arbres de fusta, de ferro o d’acer, fets d’una peça o de diverses peces unides pels extrems, l’una a continuació de l’altra, que, disposats perpendicularment, o amb poca obliqüitat, a la quilla d’una embarcació, serveixen per a sostenir les vergues, els pics, les botavares i d’altres elements propis per a la maniobra de les veles, per a moure la càrrega o per a suportar les antenes de ràdio, hissar banderes, sostenir senyals, establir llocs d’observació, etc.

En els velers en què els pals de fusta consten de més d’una peça, és anomenada pal mascle la més baixa, fixada a la sobrequilla, a la qual són fixats els mastelers (anomenats també pals femelles), generalment en nombre d’un o dos. Els pals construïts amb tub metàl·lic solen esser d’una o de dues peces. En els velers antics, que són generalment de tres pals, ultra els bauprès, tot i que n'hi hagué fins de sis i de set pals, eren anomenats, de proa a popa, pal de trinquet, pal major i pal de mitjana, o simplement trinquet, major i mitjana. En els velers de quatre pals, els dos del mig eren anomenats major de proa i major de popa, segons la proximitat a l’una o l’altra.