papir

m
Escriptura i paleografia
Diplomàtica i altres branques

Fragment del papir egipci funerari Joseph Smith (300-100 aC)

(CC0)

Full artificialment compost amb tires tretes del tronc de la planta de papir, enganxades i contraplacades, que empraven els antics per a escriure-hi.

Els filaments llefiscosos de la tija, un cop extrets, sobreposats en angle recte i assecats al sol, formaven làmines, que, tallades adequadament i encolades l’una darrere l’altra, constituïen el rotlle. Inicialment hom escrivia tot seguint la direcció de les fibres (part anomenada recto), mentre que a l’altra banda les fibres es mantenien perpendiculars (verso). Quan el rotlle era ja inservible, hom aprofitava el revers en blanc per a escriure-hi d’altres texts.

L’ús dels papirs (faraònics) es remunta al segle XXX aC, mentre que els grecs més antics són del segle IV aC. El papir escrit més recent és una butlla papal del 1017. Vers el segle I dC, per tal d’estalviar material, hom introduí el costum de tallar el papir en fascicles o quinterns, la qual cosa donà origen al còdex, precursor del llibre actual.