petxeneg
| petxenega

f
m
Història

Individu d’un poble tàtar de raça mongòlida, que al segle IX s’establí a les ribes occidentals de la mar Negra.

Dividits en tribus, eren regits per l’assemblea d’ancians. Criadors de bestiar, eren comerciants i servien de mitjancers entre Rússia, Bizanci i l’Orient. Constituïren una amenaça constant per a l’imperi Bizantí, els búlgars i Kíev. Foren pràcticament exterminats per Aleix I Comnè (1091) i per Joan II (1122)