El principi de les piles de combustible fou descobert per Grove i Bossel el 1839, però no fou fins al final de la dècada del 1950 que es començà a desenvolupar tecnològicament. Actualment hi ha almenys sis models diferents de piles de combustible que varien en funció del tipus d’electròlit utilitzat i del rang de temperatura de treball: de membrana d’intercanvi de protons (30-90ºC), alcalina (50-90ºC), d’àcid fosfòric (150-200ºC), de carbonat fos (650ºC), d’òxid sòlid (800-1000ºC) i, finalment, de metanol directa. Totes les piles de combustible estan compostes d’un ànode i un càtode, separats per un electròlit. Per l’ànode es fa circular un corrent de gas hidrogen (combustible) i pel càtode, aire (oxidant), com a font d’oxigen. Si en comptes d’hidrogen gas s’utilitzen molècules més complexes riques en hidrogen (gas natural o metà, metanol o d’altres alcohols), la pila incorpora una fase de reformat que genera hidrogen i CO2. El producte final de la reacció de l’hidrogen i l’oxigen és aigua (en forma de vapor), electricitat i calor.
f
Química