estructura profunda

f

Lingüística i sociolingüística

En gramàtica generativa, nivell o aspecte del llenguatge que determina la interpretació semàntica de l’oració, en oposició a l’estructura superficial, que en determina la forma fonètica.

Segons la gramàtica generativa, l’efecte final d’una gramàtica és relacionar una interpretació semàntica amb una representació fonètica, és a dir, expressar com és interpretada una oració. El component sintàctic de la gramàtica, que constitueix la seva única part “Creativa”, serveix de mitjancer en aquesta relació i constitueix la meta final de la gramàtica, en el sentit que només ella permet d’establir una relació entre el contingut semàntic dels signes i llur forma fonètica, és a dir, és la que permet de determinar com s’ha d’interpretar una frase, mitjançant una sèrie de regles transformacionals (transformació), (transformacionalisme). Per exemple, una frase d’estructura superficial com l’hi tanca podria correspondre en estructura profunda tant a tanca el gas a en Joan com tanca en Joan a la cuina. L’ambigüitat homonímica només pot ésser resolta sintàcticament, per via transformacional.