Els projectils, d’efectes ben diferents segons el calibre, la natura de la càrrega, les condicions de l’explosió respecte a l’objectiu, etc, solen ésser anomenats bala (si són llançats per armes de foc portàtils), bomba (si hom els llança des d’un avió) i granada (si són llançats per peces d’artilleria, com canons, morters o obusos, i en aquest darrer cas el projectil és anomenat també obús). Els primers projectils emprats per l’home foren pedres, fletxes, etc (arma), i amb la invenció de les armes de foc hom aconseguí de llançar-los a una distància més gran. No fou fins al s XV que hom substituí, en l’artilleria, les bales de pedra per les massisses de ferro, i fins al segle següent no aparegueren els projectils buits, és a dir, no massissos i plens de pólvora o de metralla. Modernament els projectils solen ésser cilíndrics i amb la punta ogival, i els llançats per armes de foc són dotats d’un moviment de rotació, adquirit en el canó de l’arma a causa de les seves estries, per tal de millorar l’estabilitat en llur recorregut, evitar desviacions en la trajectòria, vèncer la resistència de l’aire, etc. Els projectils més característics de la guerra moderna són els projectils nuclears, proveïts de cap nuclear, i els anomenats projectils autopropulsats.
m
Militar