pueltxe

f

m

Etnologia

Individu d’un poble indígena de l’Amèrica del Sud, de raça pàmpida, que vivia a les pampes de l’actual República Argentina.

Fins al s XVIII els pueltxes parlaven la llengua het, però després adoptaren la llengua araucana. Quan conegueren el cavall, introduït a la pampa pels castellans, llur vida de caçadors nòmades s’enriquí moltíssim, car pogueren caçar tot cavalcant, i amb l’ajut de les boleadoras, els ràpids animals de la Pampa, els estruços i els guanacs. Les persecucions a què els sotmeteren primer els castellans i després els argentins els obligaren a anar cap al S. Actualment només en resten uns cinc-cents individus, que viuen a la regió al S del Río Negro.