El terme fou emprat inicialment —sobretot per Tocqueville— referit a la situació de l’Estat francès abans de la Revolució Francesa ( Ancien Régime), però posteriorment ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat als diversos països de l’Europa moderna. Bé que experimenti variacions segons els diferents països, hom considera que el període de l’Antic Règim s’inicià en el Renaixement, amb l’aparició de l’estat modern, que comportà la consolidació de la monarquia absoluta i una administració pública cada cop més centralitzada. Sense destruir-les, la nova organització se sobreposà a les relacions econòmiques pròpies de la societat del feudalisme i es caracteritzà per la creació d’una societat estamental basada en el privilegi d’unes classes —noblesa i clergat— que fruïen de nombroses exempcions, mentre que tota la pressió fiscal requeia sobre les classes populars, burgesia inclosa. El procés d’acumulació capitalista enfortí la burgesia, que, en fer la seva revolució, trencà aquesta situació, que desaparegué definitivament en consolidar-se la Revolució Industrial.
m
Història