En l’home, és íntimament connectat amb l’aparell urinari. En el sexe masculí comprèn un òrgan productor d’espermatozoides i d’hormones masculines (el Anatomia de l’aparell reproductor femení © Fototeca.cattesticle), un conjunt de conductes espermàtics i un òrgan actiu de copulació (el penis). Del testicle surt un conducte anomenat epidídim que desemboca en el conducte deferent, el qual penetra a la cavitat abdominal i va a parar a les vesícules seminals. Les vesícules seminals són òrgans on s’aturen els espermatozoides abans d’ésser ejaculats i, juntament amb l’epidídim i la pròstata, produeixen el semen o esperma, líquid nutritiu que acompanya els espermatozoides. El conducte deferent passa després pel mig de la pròstata es dirigeix cap el penis, que consta de tres òrgans erèctils, els cossos cavernosos una part terminal (el gland). Els òrgans erèctils consten d’un teixit esponjós que s’emplena de sang i s’endureix durant l’estímul sexual amb la finalitat que l’òrgan pugui penetrar dins la vagina. En la base del penis i sota la pròstata es troben les glàndules bulbouretrals glàndules de Cowpero , que aporten una secreció mucosa al semen. L’aparell reproductor femení consta d’un òrgan productor d’òvuls i hormones sexuals femenines (l'ovari), d’uns conductes que condueixen els òvuls fins a la cavitat uterina (els oviductes o trompes de Fal·lopi, en els quals té lloc la fecundació), d’un òrgan de gestació (l'úter o matriu), d’un òrgan d’acoblament (la vagina) i d’uns genitals externs (llavis majors, llavis menors, clítoris himen) que en conjunt constitueixen la vulva, òrgan d’estimulació sexual.
m
Anatomia
Anatonia de l’aparell reproductor masculí
© Fototeca.cat