Consisteix en l’alternació de sons forts i febles, llargs i breus en una successió de sons i sorgeix de l’autodesenvolupament de la frase musical. La sistematització del ritme és el pols regular, o temps que apareix en grups de dos o tres i en llurs combinacions compostes . La música és sempre ritmada, però pot no tenir compàs, que és la unitat mètrica que serveix per a organitzar esquemàticament el ritme. Bé que en certa manera antagònics, ritme i compàs es complementen, car gràcies a la regularitat del compàs pot copsar-se la llibertat del ritme. Es divideix en ritme isomètric (si cada temps és un múltiple o fracció d’un compàs amb accent en un dels temps, sovint el primer) i ritme multimètric, quan els temps són diferents, sense accent fix.
m
Música